La crítica a la dansa

Quant un coreògraf comença a crear no només pensa amb la coreografia, també pensa en el vestuari, la decoració, la música… Hi ha molts factors a valorar perquè tot surti correctament i la crítica sigui favorable.

Al finalitzar una obra, el director segurament rebrà una ovació per part del públic, però al tancar-se les cortines només pensarà en el dia següent per poder lllegir la crítica de la seva obra.

Arlene Croce

Va néixer al 1934 a Rhode Island, és escriptora i crítica de dansa. L’any 1965 va fundar la revista Ballet Review. Va treballar des del 1973 fins al 1998 en el New Yorker, escrivint crítiques sobre dansa. Les seves crítiques estan reflectides a molts llibres.

Alberto Dallal

Va néixer a Mèxic l’any 1936. Escriptor, periodista, històric, acadèmic, crític literari, de teatre i de dansa i algunes professions més. Dallal és reconegut per la seva feina i per això ha rebut varis premis, entre ells el Premi Xavier Villaurrutia pel llibre El dancing mexicano i el Premi Nacional de dansa José Limón per la seva trajectòria com crític i investigador.

Anna Kisselgoff

Una de les crítiques amb més autoritat en el món de la dansa. Va treballar a The New York Times i molts artistes la temien. Rudolf Nureyev, un dels millors ballarins del segle XX, li va negar l’entrada als seus espectacles.

Roger Salas

Crític de dansa espanyol molt reconegut. Treballa com a tal en el diari El País des de fa més de 30 anys. Ha publicat dos llibres de contes, una novel·la i varis assajos sobre ballet i dansa espanyola. Roger creu que “la dansa salvarà al món” com va dir Maya Plisetskaia.